1, diversos noms per a l'obertura
Apertura, aquest terme té una àmplia aplicabilitat en els camps de la fotografia i l'òptica, però també té diversos noms en funció dels escenaris d'aplicació concrets i de les característiques tècniques.
Abertura de la lent: a les lents fotogràfiques, l'obertura s'anomena habitualment "obertura de la lent" o "parada de l'obertura". Es troba a l'interior de la lent i controla la quantitat de llum que passa per la lent ajustant-ne la mida, aconseguint així un control precís de l'exposició. El disseny de l'obertura de la lent afecta directament la capacitat de transmissió de la llum i la qualitat de la imatge de la lent.
Obertura variable: moltes lents de fotografia estan equipades amb un disseny d'obertura variable, que permet als fotògrafs ajustar manualment o automàticament la mida de l'obertura segons sigui necessari durant el procés de fotografia. Aquest tipus d'obertura s'anomena "obertura variable", que proporciona una major flexibilitat creativa i permet als fotògrafs ajustar-se ràpidament en funció de factors com les condicions d'il·luminació i els requisits de profunditat de camp.
Obertura fixa: a diferència de l'obertura variable, algunes lents o sistemes òptics poden adoptar un disseny d'obertura fixa. Aquest tipus d'obertura ja s'estableix en mida durant la fabricació i no es pot canviar durant l'ús. L'obertura fixa s'utilitza normalment en escenaris d'aplicació específics, com en determinats instruments de mesura professionals o càmeres de vigilància, per simplificar el disseny i reduir costos.
Obertura electrònica: a les càmeres digitals modernes, l'ajust de l'obertura sovint s'aconsegueix mitjançant sistemes electrònics. Aquest tipus d'obertura s'anomena "obertura electrònica", que utilitza un motor per impulsar l'obertura i el tancament de les fulles d'obertura, aconseguint un ajust de l'obertura més precís i ràpid. La introducció de l'obertura electrònica no només millora el nivell d'automatització de les càmeres, sinó que també permet als fotògrafs aconseguir un control d'exposició complex de manera més còmoda.
2, el principi de disseny de l'obertura
El principi de disseny de l'obertura es basa principalment en principis òptics i lleis físiques. El seu nucli rau a controlar la quantitat de llum que passa per la lent canviant la mida de l'obertura, aconseguint així un control precís de l'exposició.
Apertura i flux de llum: com més gran sigui l'obertura de l'obertura, més llum passa per la lent i més gran serà l'exposició. Per contra, com més petita sigui l'obertura de l'obertura, menys llum passa per la lent i menor serà l'exposició. Aquest principi és la base per al control de l'obertura de l'exposició.
Control de la profunditat de camp: la mida de l'obertura també afecta directament la profunditat de camp. Com més gran és l'obertura (és a dir, més gran és l'obertura), menor és la profunditat de camp i més pronunciat és l'efecte de desenfocament del fons; Com més petita sigui l'obertura (és a dir, més petita sigui l'obertura), més profunda serà la profunditat de camp i més clar el fons. Aquesta característica fa que l'obertura sigui una eina important per als fotògrafs per controlar els aspectes virtuals i reals de la imatge i crear una atmosfera.
Qualitat de la imatge: el disseny de l'obertura també afecta directament la qualitat de la imatge de la lent. Una obertura massa gran o massa petita pot provocar una disminució de la qualitat de la imatge. Per tant, quan escolliu la mida de l'obertura, els fotògrafs han de trobar un equilibri entre l'exposició, la profunditat de camp i la qualitat de la imatge.
3, L'aplicació de l'obertura a la fotografia
L'obertura s'utilitza àmpliament i diversament en fotografia, no només controla l'exposició, sinó que també influeix profundament en l'estil i l'expressivitat de la imatge.
Control de l'exposició: en fotografia, l'obertura és un dels elements clau per controlar l'exposició. Els fotògrafs poden aconseguir un control precís de l'exposició ajustant la mida de l'obertura, assegurant que la brillantor, el contrast i la saturació del color de la imatge arribin a l'estat desitjat.
Control de profunditat de camp: la funció de control de profunditat de camp de l'obertura permet als fotògrafs crear diferents efectes visuals segons les seves necessitats. Quan feu retrats, utilitzar una obertura gran pot ressaltar el subjecte i desenfocar el fons; Quan feu paisatges, fer servir una obertura petita pot garantir que tota la imatge sigui clara i nítida.
Expressió creativa: ajustar l'obertura també pot proporcionar als fotògrafs mètodes d'expressió creativa rics. Per exemple, ajustant la mida de l'obertura, els fotògrafs poden controlar el contrast entre la realitat i la il·lusió a la imatge, creant una atmosfera onírica, romàntica o misteriosa; En combinar paràmetres com la velocitat d'obturació i la sensibilitat, els fotògrafs també poden aconseguir efectes de trets creatius més diversos.
